divendres, 5 de febrer del 2016

MAS de MONTCLúS




A Cardó,

Hi he fet cap amb lo Joan  i el seu company habitual de sortides, lo Josep Maria.

Vessant de Ponent de Roca Roja, poguer dita aixins quan l'il.lumina lo sol de la Franja
A Cardó hi havia nat alguna que altra vegada, però mai per esta banda, una sorpresa prou agradable.

Font de Calces

Lo Mas està en un indret espectacular al camí de Benissanet, en uns grans faixans que trenquen la monotonia de rocam, terrreny aspre, rocalla, erms i més rocam de les serres que vessen a L'Ebre.

Roca Melera

Anar amb lo Joan i companyia té moltes avantatges,
Lo Joan
Lo Josep Maria


La primera és que pots posar-te al dia ràpidament de tot el noticiari politic encara que faci tres anys que visquessis a una aldea remota de Burkina Faso. Això sí, sense grans escarafalls ni encaparrades, ans al contrari, ironia i conyeta i alguna paraula gruixuda de tant en tant, que ajuda a riure's de tot plegat.
Puig de l'Agulla
Encara que ben pensat no sé si pels temps que corren és gaire positiu assabentar-se de estos temes.

Santa Anna

El segon és que lo Joan té la excursió molt ben programada i no cal patir per res. Si hi sumem que lo ritme és prou calmós, doncs només queda concentrar-se tranquilament en disfrutar de la natura en tota la seua explendor, un luxe.




I tercer i més important i útil, especialment per a mi, és que lo Joan fa un reportatge exhaustiu i de qualitat al seu blog, i així jo m'estalvio una fenyada.


Punta de Les Ortigues, proper objectiu

Lo reportatge en qüestió el trobareu en aquí.


http://joanmupi.blogspot.com.es/2016/02/antic-balneari-de-cardo-mas-de-monclus.html

Aixins que jo penjo quatre afotus per autoil.lustrar-me i au, a fer el sopar!!












Bueno sí, perdoneu, sí que volia dir una coseta. Voldria només remarcar quelcom que lo Joan detalla al seu blog. Me refereixo al fet que sap més greu encara trobar-se brutícia i malifetes a la muntanya provinents d'usuaris als que fora lògic que ens unissin certes afinitats, i amb qui compartim un vehicle en comúlus camins de bast.




De veritat que sense cap remei a la vista, hom comença a desentendre's del usuari habitual de la muntanya i a entendre massa bé, (malhauradament) el noticiari polític del país.