LONDON. De camí a la feina.

En el meu trajecte a la feina que vai tindre dos mesos a Regent Street creuava una zona prou turística. Vet aquí quatre afotus del meu trajecte diari d'algun dia que amb temps, prenia la màquina de fotografiar. No és un recull exhaustiu de tot el que hi havia al camí, que era molta cosa, si no del que a mi me va fer disparar la màquina i que a més ha sortit suficientment bé, al meu entendre, per publicar-ho.

Només sortir per la porta i esguardar el cel, se retallen les dugues creus de una iglésia catòlica. El cel però, no acostuma a ser tan blau com a la foto.

English Martyrs RC Church

 Ja quasi arribant a Westminster Bridge, trobem l'esbelt campanar de la església que dóna la benvinguda al barri de Lambeth, ja esmenat al S. XI.

Christ Church & Upon Chapel

 Caminant pel pont que creua el Thames, enmirallantse a les aigües del riu i del món, el Palau de Westminster

Palace of Westminster

 Un cop passat el batibull del Big Ben i de Parliament Square, tenia un petit respir, Saint James Park, i els seus pelícans.

Pelecanus onocrotalus

 I també a la dreta la plaça on la cavalleria fa desfilades.

House Guards Parade

 Després ja entrava a l'àrea comercial on no me cridava massa res. Si caminava una estona enllà de la fenya m'arrivaba a Regents Park. Una enorme àrea d'esbarjo, a una de les zones més riques de la ciutat. Hi trobareu grans passejos, i camps d'esports. El zoològic de London i espais culturals: I també obres artístiques o pseudoartístiques, àrees privades, i una gran varietat de rosers amb roses d'aspecte sideral.

De tornada, gairebé pel mateix camí, especial atenció al Big Ben.

I també, al mateix indret però a la banda oposada del carrer, i evidentment menyspreuada per gairebé tothom hi ha el monument commemoratiu a la heroïna Boudicca, Guerrera celta, cabdilla dels Icenis que lluità ferotgement contra la opressió romana.

LONDON. BURGESS PARK

Oca egípcia (Alopochen egyptiaca)

London és una ciutat molt gran, enorme, inmensa. Terriblement inmensa. La conurbació londinenca vindria a ser gairebé com la Depressió Central Catalana. Lleida, Balaguer, Les Borges Blanques, Cervera... Perquè us féu una ideia. Una ciutat que a més a més t'engàbia per la seua ininterrompuda e inesgotable oferta consumista i cultural. Una ciutat que sempre belluga, que no descansa. Escapar de les seues grapes requereix un gran sacrifici per véncer la mandra. Com també perdre-hi temps, diners i energia. I també un esforc intelectual per creuren's que ho fem de manera natural i relaxada.

Pasqueflower (Pulsatilla vulgaris)

L'únic respir que ens ofereix als que no som especialment urbanites són els parcs. Llevat del centre neuràlgic n'hi ha per arreu. N'hi ha de totes mides i colors. Des de minúsculs parcs per criatures i pipicans fins a enormes on pegar-li la volta ja és una bona caminada! N'hi ha que estan molt ben cuidats i d'altres més deixats de la mà de Déu, d'aspecte salvatge. N'hi ha que són un continuu formigueix de gent que el travessa, que hi passeja, que fa esport, que fa brasa, que festeja, i n'hi ha de més tranquils, on sembla que estiguis sol. Estos són los menys.

Esquirol gris (Scirius carolinensis), una autèntica plaga invasora

El parc que tenim més a prop és el que resa al títol. Té un llac on la gent pesca, camp de futbol, graelles, pista de BMX, terrassa, i no sé quantes coses més. Un diumenge assoleiat és un veritable malson. Però també és un bon lloc per fotografiar fauna que no havíem vist mai i arreplegar fruits, com pomes, castanyes, prunes, gavarrons...

Cornella negra (Corvus corone)

Bernat Pescaire (Ardea Cinerea)

Saint Giles de Camberwell a on pertany Burgess Park

Un bocinet de La "City" des d'un llunyà cementiri

Oca del Canadà (Branta Canadiensis)